desprès de dos anys amb aquest blog intentant poc a poc apropar-nos a la filosofia, em toca despedirme,acava una etapa a la nostra vida per començar una nova.
Nomès agraïr als qui han seguit el meu blog, i al nostre profesor per fer de nosaltres uns petits filòsofs.
Un peto!
Relació Kant- Aristòtil: És un clàssic de la història de la filosofia comparar aquests dos autors ja que Kant representa el prototip de la filosofia formal mentre que Aristòtil sol ser pres com a model de les ètiques materials. La diferència entre una ètica material i una altra formal és que la primera considera que hi ha un ben suprem per a l'home i les accions morals consistiran a apropar-nos a dita bé. Kant no proposa cap ben. L'ètica aristotèlica és l'ètica de la felicitat. La formalitat kantiana té com a conseqüència la dissociació entre la virtut i la felicitat. La conseqüència d'aquesta diferència entre Aristòtil i Kant és que la moral aristotèlica sembla més intuïtiva i assenyada mentre que la kantiana manté un caràcter més rígid i abstracte. En definitiva, és que mentre que per a Aristòtil és la naturalesa humana i per tant la racionalitat la que determina com és la felicitat de l'home,per Kant aquest plantejament no condueix a cap solució perquè les mateixes no poden ser universals. A Kant això li empenyés cap a la formalitat i en conseqüència cap a la renúncia de la felicitat humana. Actualitat de Kant:
No pot posar-se en dubte l'actualitat de l'ètica kantiana. Pot distingir-se en ella dos aspectes: 1º el pròpiament filosòfic, Kant és el fonament de totes les ètiques de l'haver de. Això recorda a l'actitud kantiana segons la qual l'important no són els desitjos sinó el deure. Els filòsofs com Apel, Hebermas i l'espanyola Adela Cortina van considerar que la moralitat d'una decisió consisteix a respectar un determinat procediment per prendre-la.2n La seva repercussions en la convivència política, Kant és el fonament del model de la convivència humana de les democràcies occidentals. La raó d'això és que aquestes es basen en el pensament il·lustrat i en la seva dignitat que al seu torn fonamenta la declaració dels drets humans.
Idees principals:
En aquest text hume ens parla sobrelLa moral que segons ell consisteix en la distinció entre accions bones i dolentes; una distinció que no dur a terme la raó humana com els filòsofs anteriors defensaven sinó els sentiments, les emocions
Títol: sentiment moral
Anàlisi:
La moral és la capacitat de distingir entre les accions estimables i les censurables,radicionalment la filosofia havia establert com a fonament de la moralitat la raó humana basant-se en què és aquesta la que examina les relacions morals de les accions i comparant amb la regla del més just és capaç de distingir entre allò bo i dolent.
Peró segons Hume la moral depen mes de les passions que de la raó.
Idees principals: Aquesta filosifia de l'abstract es escèptica i mostra els límits de l'enteniment humà, saber allò que no podem conèixer.Els raonaments es basen en l'experiència i la creença.
Títol : Escepticisme
Anàlisi:
Hume en aquest text es declara escèptic. L'escepticisme defensa que no podem conèixer la veritat absoluta, per tant nomès existèix la la creença i el costum, que fa que esperem el mateix efecte a les mateixes causesm, pero això no ens dona la certesa de que en el futur tot sere igual.
Idees principals: Hume diu que fins i tot la natura pot canviar, que res no esta establert. Els humans estem determinats pel costum i no per la raó.Per tant pensem que el futur estarà d'acord amb el passat i per tant es dona la connexió entre la causa i l'especte, pero Hume tampoc creu en això l'únic que afirma es una conjucció constant.
Títol : una vida determinada pel costum
Anàlisi: En aquest text Hume afirma que el que guia la nostra vida és el costum. Primer afirma que la naturalesa s’ha comportat d’una certa forma fins ara, però això no vol dir que demà ho seguirà fent,no ho podem saber amb seguretat perquè els dos enunciats són intel·ligibles, en canvi que demà dos més dos serà cinc sabem segur que no és veritat perquè això seria inintel·ligible. El costum ens fa pensar que el futur sempre estarà d’acord amb el passat però un dia podria no ser així. El fet de pensar que la naturalesa sempre es comportarà de la mateixa manera és perquè creiem que si es dóna un fet B ha sigut per un fet A anterior, és a dir, que entre dos fets existeix una connexió necessària
Hume critica el principi de causalitat racionalista segons el qual existeix una connexió necessària entre una causa i un efecte. Hume defensa que a un fet A li segueix un fet B i que només estan connectats per una conjunció constant que no sempre ha de ser la mateixa. Descartes és un dels filòsofs racionalistes que defensa el principi de causalitat.
Idees principals: Hume fa una classificació dels objetes de la raó: relacions d'idees i qüestions de fet.
Les primeres són realitats que no necesiten la experiencia, i es imposible negarles,perquè cauriem en una contradicció.
En canvi les qüestions de fet necesiten l'experiència, i no són universals,es poden contradir ja que són nomès prediccions.
Títol: Els objectes de la raó
Anàlisi:
En aquest text Hume classificar tots els objectes de la raó. segons siguin relacions d’idees o qüestions de fet.
Quan es refereix a : relació d’idea parla de una veritat sobre la qual no necessitem l’experiència per donar-la com a certa, només la raó. No tenen contrari perquè el contrari d’una relació d’idea implica contradicció. seria per exemple que dos més dos són quatre.
Una qüestió de fet : si admeten el seu contrari, i per a validar-les hem de recórrer a l’experiència. seria per exemple demà sortirà el Sol
Idees principals: L'ànima esta formada a partir de les diferents percepcions captades. Les percepcions noes formen a la ment sinó que són fruit de les diferents impressions , es per això que no podem tenir la idea de substància , perquè no la podem percebre.
Títol : ¿existència o percepció?
Anàlisi:
Hume parla de l'ànima com un conjunt de percepcions i debat la idea de Descartes de que l'essència de la ment es el pensament, perquè hume creu que tot el que existeix es particular.
Per a hume la ment es el lloc on totes les percepcions s'ajunten i formen la substància la qual també nega perque no podem tenir impressions d'aquesta, per tant no tenim idea de substància.
