un silenci que relaxa...

Doncs com ja sabem, ha arribat el final del curs, i amb ell, ha finalitzat una altra etapa de la nostra vida. Ja hem acabat primer de batxillerat i ens encaminem a un segon de batxillerat en el que esperem passar moments iguals o millors que en aquest curs.
Amb aquest final de curs també acabarà una etapa per aquest blog ja que no és un adéu perque l'any vinent continuarem aqui pujant les nostres activitats.
Moltes gràcies als qui segeixen el meu blog i paciència Enric, que quan vegis aquesta activitat tindràs un blog menys a corregir.

Petons.

Virtut
Excel·lència, la capacitat de sobresortir, de ser millor que l'altre, de ser el millor, de destacar.

Intel·lectualisme moral
Posició filosòfica defensada per Sòcrates que identifica la saviesa amb la virtud.

Eudemonisme
Teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat que és la capacitat d'autorealització.

Hedonisme
Teoria que defensa Epicur que identifica el bé moral amb el plaer.

Felicitat
Ser feliç s'identifica amb la activitat intel·lectual o teòrica.

Virtut moral
Terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excès.

Apatia (estoics).
Capacitat de no sentir dolor, de fer-se insensible per assolir la felicitat. És important aconseguir la pau interior i la impertorbabilitat per aconseguir aquesta felicitat.

Simpatia.
Capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre, patint amb el seu patiment i gaudint de la seva alegria (actualment empatia).

Utilitarisme.
Teoria que té com objectiu ètic aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones. És un hedonisme social.

Aritmètica dels plaers.
Teoria que considera que el plaer es pot mesurar ja que afirma que tots els plaers són iguals en qualitat.

Ètica deontològica.
Planteja que la moral s'ha de basar en el deure i no en la finalitat (ètica teològica, problema amb el que s'afronta Kant).

Imperatiu hipotètic.
Imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi. Estructura: si vols B, fes A.

Imperatiu categòric.
Imperatius que obliguen de forma universal. Estructura: fes A.

Dignitat humana.
Els éssers humans són autònoms i han de ser tractats com a tal, com un fi i no pas com a mitjà.

Intuicionisme dels valors.
Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuició emocional que els capta a priori.

Idees principals
Es un test edonista que el que diu es que hem d'aconsegir els maxims plaers evitant el minim dolor

Títol
Busca dels plaers

Anàlisi
Epicur diu que la base de ser feliç es tenir bona salut i poder sumar plaers. Ja que la salud es una manera de rebutjar el dolor.
Com a conclusió diu que no tots els plaers el podem escollir i que no podem evitar tots els dolors

Comparació
Aquest text pertany a Epicur, autor del corrent hedonista que es basa en que els homes han de buscar el plaer i fugir del dolor i han d'utilitzar l'intel•lecte calculador per fer-ho.
Altres teories sobre la felicitat que hem destudiat són:
La felicitat com a autosuficiència. Aquesta teoria dissenya un altre ideal de savi: és savi el que sap ser feliç. El savi és autosuficient doncs en l’autosuficiència radica la felicitat. Aquesta teoria va ser defensada pels cínics i pels estoics.
Una altra teoria de la que també podem parlar és de l’utilitarisme que defensa que la meta de la moral és arribar a la màxima felicitat per al màxim nombre de persones. Aquesta teoria va ser defensada per John Stuart Mill i per Jeremy Bentham.

yo crec que la felicitat es una cosa molt subjectiva pero per a mi la felicitat total no existeix ja que penso que ser feliç es momentani perque podem viure una situació que ens fagi feliços pero la felicitat a temps complet es imposible ja que pasen moltes coses que ens afecten a la vida.

Tambe penso qaue podem arribar a la nostra propia felicitat partint de la base que no sera total pero si podem intentar lluitar per viure el major nombre de moments feliços que poguem, hem d'intentar aconsegir els nostres objectius i això ens fara ser bastant feliços almenys a nivell personal.

1.A quin corrent filosòfic pertany?
-existencialisme
2.Quina concepció de la llibertat defensa?
-Una llibertat total
3.On va estudiar?
-A l'escola normal superior
4.Nom de la seva dona.
-Simone de Beauvoir
5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
-Heidegger
6.Què vol dir que l'existència és contingent?
- es refereix a que el que existeix podria no existir
7.Titol de la seva primera novel·la important.
- La nàusea
8.L'exsistència humana té sentit segons Sartre.
-Husserl
9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
-que es la metafísica
10.Titol de la revista de Sartre?
- les temps modernes
11.Quina es la posició sobre Déu te Sartre?
-Si Déu existeix, l'home no és lliure, si l'home és lliure, Déu no existeix.
12.Que significa que l'infern son els altres?
-que no ens podem alliberar de les mirades dels altres
13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
-critica de la raó dialèctica
14.En quin any va rebre el premi novel? Per què el va rebutjar?
-1964, perque li deien que amb aquest premi el perdonarien i ell va contestar que no li habíen de perdonar res.
15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
-Perque defensaven les seves pròpies idees.
-i volia lluitar contra l'opossició de l'estat
16.Com es titulava el diari extemista que va dirigir?
- la causa del poble
17.Que significa la revolució perpètua?
-constant, sense fi, no s'acaba mai
18.Que opinava sobre el terrorisme?
- que es la bomba atómica dels pobres
19.Que vol dir pensar sobre un mateix?
-Coneixer-se un mateix i ser lliures.
20.Que significa que Sartre era una brúixola ética
- Que el van tractar com a profeta, que seguien les seves idees.era un guia moral per a la població.

temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar ja que ens venen de neixement

amoral: no tenir sentiment moral

consciència moral: capacitat de distingir entre el be i el mal

responsabilitat: només se'n pot parlar quan ens referim a èssers lliures i conscients que han tingut capacitat de decidir per ser amos dels seus actes

llibertat externa: manca de coacció externa

llibertat interna: manca de coacció interna;capacitat de decidir

condicionament: no es te una llibertat total pero es conserva la llibertat suficient per a ser responsable dels propis actes

raó universal: tot s'explica per alguna raó i com hi ha una serie de raons infinites ha d'haber una raó primera o es la llei que regeix l'univers

predestinacionisme: l'èsser humà té un cert marge per a la llibertat tot hi estar determinat

monisme fisicalista: redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics

principi de causalitat: tota causa te un efecte,tot efecte te una causa

determinisme genètic: la dotació genètica de cadascun son totes les causes de les nostres actuacions

volició: acte de voluntat

indeterminisme: no estem determinatd sinó que som lliures

existencialisme: considera que l'existència es anterior a l'essència

autonomia moral: donar-se a un mateix la llei moral

nivell preconvencional: es te per just el que satisfà els interessos propis, es deixen portar per impulsos,es respecten les normes per no ser castigats

nivell condicional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat,controlen els seus impulsos egoistes nomès per adaprtar-se a la societat.

Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis moral universals. Persones autònomes.

Etica de la cura: compasió per aquell que necesiten ajuda començant per les persones mes properes.

Principi de responsabilitat: hem de respectar el nostre entonr per deixar el mon el menys malament.

Aquestes vinyetes de la mafalda tracten sobre la recerca de la veritat.
Cada persona es feliç a la seva manera i per a cada persona la felicitat es una cosa, pot ser alguna cosa material o aconseguir tenir exit o tenir un bon treball, per això en les vinyetes veiem con el botiguer li demana el model, perquè cada clau correspon a una felicitat diferent i cada felicitat a una persona.
Hi ha tants tipus de felicitat com persones ja que es bastant improbable trobar dues claus de la felicitat iguals,per tant penso que aquestes vinyetes fan una metafora amb el que es la felicitat i ens fan pensar si realment som feliços i observant aquest fragment ens hauriem de preguntar: tinc jo un model de felicitat?quin es?

Després de llegir atentament aquest text,cal iniciar el debat. És important assegurar-se bé d' haver comprès la situació de cadascun dels personatges.
-Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Si,perque si és la única manera de salvar-li la vida a la seva dona quedaria justificat
-si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?per què o per què no?
Encara que no l'estimès hauria de robar el medicament per a ella.Es responsable fins als límits
-Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi? Per què o per què no?
Si perquè és una persona i els relaciona un cert vincle tot hi que no l'estimi
-Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
No robar,pero si ajudar-lo tot hi que no de la mateixa manera que ho faria amb algú del seu vincle
-La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
Si,sempre que sigui possible perque la vida es el més important
-El fet que Heinz robi va contra la llei.Això fa que sigui moralment dolent?La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
No fa que sigui moralment dolent, perque ell sap el be i el mal aixo seria ilegal no inmoral

En la meva opinió crec que hi ha moltes coses que condicionen la nostra vida i moltes coses que succeeixen sense que nosaltres les escollim com pot ser el color dels nostres ulls, l'any del nostre neixemen o la mort.
per tant crec que estem determinats pero que tenim un cert marge per escollir tot i que les consequencies de les nostres eleccions també ens determinaràn

per tant no hi estic d'acord totalment amb la teoria de Sàrtre pero si que hi ha coses que diu en las que si que hi podría estar d'acord.

Vida

Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (4 aC - 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina. Nascut a Còrdova, Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela. La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat. En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions. L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic. Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure. El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

Idees principals

En aquest text, Sèneca presenta el que seria la vida feliç, i una nova concepció d'aquesta.Diu aquest filòsof que ser feliços seria conviure en harmonia amb la natura i amb el que ens envolta tot i que no ho podem controlar

Títol
no tot es pot decidir

Anàlisi del text
La finalitat de l'ésser humà es ser feliç. Viure feliços es viure amb tot el que ens envolta i aconseguir la perfecta harmonia entre home i natura sense veure a aquesta ultima com a un enemic.
Nosaltres podem dominar el nostre cos pero la natura esta per sobre de nosaltres”una natura que no podem canviar”,perque la natura en porta a la nostra inevitable destrucció. També hem d'evitar convertir-nos en esclaus dels objectes. Hem de lluitar per no deixar-nos conquerir, per ser forts.hem d'aconseguir ser autosuficients i autònomss ia que es el el terreny on assoleixo la condició de llibertat. Pero la natura es ella la que ens control a nosaltres.

Comparació
El text defensa el condicionament,tot i que l'autor diu que som lliures dientre del cercle de la naturalesa que es qui ens condiciona pero no ens determina.
Com a contraposició trbem el determinisme que si que defensa que estem determinats per una serie de factors.

El destí, una força màgica quasi mística que guía les nostres passes durant la vida, una excusa final per als que hi creuen en aquest, una excusa per a tots els esdeveniments de les seves vides, ja sigui per evitar responsabilitats, culpes... Certament no és racional entendre que les nostres vides estan marcades desde que naixem, y que el nostre futur no té canvi possible, que tot el que fem estaba “escrit” en algun lloc desconegut que passaria, als astres? al cel? a les mans?

Bé, doncs un cop dit això, no podem demostrar que el destí no existeix, però tampoc podem demostrar que si que existeix, per tant no hi podem creure. A la nostra vida, som lliures de prendre decisions, diàriament ens trobem en situacions on hem d'escollir, per tant, som lliures de triar el nostre propi destí, que són els diferents passos que anem donant per voluntat pròpia durant la nostra vida.

Identifica el tipus d'argument de les expressions següents i indica si tenten alguna fal·làcia.
-Ningú ha demostrat que no existeixin els extraterrestres;per tant, existeixen-->agument ad ignorantiam
-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, problablement els extraterrestres existeixen--> agument correcte
-per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor-->argument circular
-tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat--> argument ex populo
-no et fiïs d'en Lluís, la seva germana no és sincera-->argument ad hominem
-com és que insisteixes tanto que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16anys?-->argument ad hominem(tu quoque)
-si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li i així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions des del principi.--> argument del pendent relliscòs
-s'ha trancat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolent--> causa falsa