un silenci que relaxa...

El destí, una força màgica quasi mística que guía les nostres passes durant la vida, una excusa final per als que hi creuen en aquest, una excusa per a tots els esdeveniments de les seves vides, ja sigui per evitar responsabilitats, culpes... Certament no és racional entendre que les nostres vides estan marcades desde que naixem, y que el nostre futur no té canvi possible, que tot el que fem estaba “escrit” en algun lloc desconegut que passaria, als astres? al cel? a les mans?

Bé, doncs un cop dit això, no podem demostrar que el destí no existeix, però tampoc podem demostrar que si que existeix, per tant no hi podem creure. A la nostra vida, som lliures de prendre decisions, diàriament ens trobem en situacions on hem d'escollir, per tant, som lliures de triar el nostre propi destí, que són els diferents passos que anem donant per voluntat pròpia durant la nostra vida.