un silenci que relaxa...

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si. - Doncs sí, és ben bé així -observà.- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-laen la seva essència.- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.

Això mateix."

1.Idees principals

En el text, Plató ens exposa que no tots arriben a conèixer el món intel·ligible, aquells que a través dels pensaments coneixen les coses belles i a partir d'aquestes entenen l'idea de bellesa disposen del saber, mentre que aquells que entenen les coses belles però no la bellesa en sí són els que disposen d'opinió.

2.Títol del text

El saber i L'opinió

3.Anàlisi del text

Aquest text pertany al llibre de la República de Plató, escrit durant la seva etapa de maduresa. Plató comença preguntant-se són els veritables filòsofs. Per esbrinar-ho, diferencia entre dos tipus de persones, aquelles capaçes de veure les coses que participen d'una idea però no poden veure i interpretar aquesta, i les altres, que poden captar la idea i les coses que participen d'aquesta. El primer tipus de persona es troba en el grau de coneixement més baix, el de l'opinió, que es basa en la percepció sensible, mentre que el segon tipus utilitza la raó per accedir al món intel·ligible, que es el grau de coneixement màxim.

Parmènides, 130b-c.

"-(...) Però digues-me: ¿és que tu mateix fas la distinció de la qual parles,separant d'una banda les idees en si mateixes i, d'altra banda, les coses queparticipen d'aquestes idees? Alhora, ¿et sembla que existeix una semblança ensi mateixa, separada de la semblança que nosaltres tenim, així com pel que fa a l'U, als múltiples i a totes les altres coses que has sentit suara de Zenó? (parla Parmènides)-Per a mi, sí -va dir Sòcrates.-¿I s'esdevé igualment -va dir Parmènides- en el cas d'una idea en si i per a simateixa de la justícia, de la bellesa, de la bondat i de totes les altres cosessimilars?-Sí -va dir.-¿I què en dius, d'una idea de l'home separada de nosaltres i de tots aquellsque són com nosaltres, una idea en si mateixa de l'home, o del foc, o de l'aigua?-Moltes vegades, Parmènides -va dir-, m'he trobat en la dificultat respecte a sicalia afirmar això d'aquestes coses, igual com en el cas de les precedents, o bé calia afirmar una altra cosa."

1.Idees generals

Parmènides, que representa Plató en l'época de vellesa, planteja una sèrie de questions a Sòcrates, que representa al Plató de l'época de maduresa. Amb aquestes preguntes, Parmènides fa reflexionar i dubtar a Sòcrates de la seva pròpia teoria sobre les idees i els models.

2.Títol del text

Relació d'idees.

3.Anàlisi del text

Aquest text pertany a l'época de vellesa de Plató. A través del mètode socràtic, Parmènides es qüestiona un seguit de punts. Per començar pregunta a Sòcrates si ell es capaç de diferenciar entre les idees i les coses que participen d'aquestes, i si creu però que ambdues s'assemblen. Sòcrates ho afrima, i llavors Parmènides planteja un nou dubte, i es que si totes les idees són símilars i tenen relació, cosa que també afirma Sòcrates. I es aquí quan Parmènides fa un plantejament últim en el qual planteja dubtes pel que fa les idees d'home, foc o aigua, i això fa dubtar a Sòcrates sobre la seva teoría, donant lloc així a una autocrítica que fa Plató a la seva teoria.

Plató utlitza al presoners per referir-se als homes que viuen limitats per els sentits i la presó on estan aquests els impedeix accedir al mon intel·ligible, es a dir a la realitat, ells nomès poden veure una copia d'aquesta per mitjà de les ombres., aquestes repesenten el mèn extern a la caberna on estan els pressoners, les ombres sòn la copia del mòn de les idees.

El filosòf el veiem representat a travès del presoner que s'escapa ja que ens mostra el dur camí cap al conèixement,es a dir al mon de les idees i asl coneixemnt

L'alliberament del presoner és el descobriment del el món de les idees,on pot arribar a conèixer la realitat, que s'identifica amb l'alliberament de l'ànima.

El foc simbolitza el sol del mòn de les idees, l'aigua es la representació de les idees i el sol es refereix a la idea màximam, la idea de be.

La mort del presoner s'utilitza per referir-se a la cegera del poble a quells que no fan cas a les paraules dels que realment coneixen la veritat, i això podríem relacionarlo amb el que li va passar a Sòcrates

Les ombres projectades son imatges de la realitat projectades al mòn intel·ligible

Els pressones creuen qe les ombres sòn la relait, pero es una realitat sensible, meres aperençes. Per a ells es la realitat perqe sempre l'han vist.Les cadenes sòn els lligams del cos, es els deixa sortir del mòn de l'aparença, i l'alliberament de les cadenes es l'alliberament del cos, es a dir, la mort.

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a simateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idènticestat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat.”

Idees generals

Sòcrates es planteja diverses preguntes per definir la realitat, intentant arribar a la definició correcta i posant exemples sobre diverses situacions, com en el cas de la igualtat o la bellesa, i Cebes respon que sempre es mantindrà la mateixa forma, independentment del moment.

Títol del text

La forma de les idees

Anàlisi del text

Sòcrates es pregunta si la referència que fem sobre un ésser o cosa, sempre s'expressa de la mateixa manera o varia, segons la situació. Es pregunta si les realitats i característiques de l'ésser poden admetre algún canvi, o han de mantenir-se sempre en la mateixa forma independentment del moment. Finalment Cebes, amb el que dialoga, li confirma que és necessari que sigui així.

1.Idees principals:

En aquest fragment ens parla de la calúmnia,Sòcrates per trobar resposta a aquesta qüestió utilitza la ironia del mètode Socràtic.El text deixa com a ignorant als que es creuen savis pero realment no ho sòn, per tant no sòn consients de les seves limitacions i Sòcrates vol que les coneguin i s'adonin que no sòn tan savis.

2.Títol:

Coneixement de les limitacions

3.Anàlisi

En aquest fragment Socrates mostra clarament el funcionament del seu mètode que està dividit en dues parts però aquí es centra nomès en una, la ironia.

Primer presenta una qüestió fent-se passar per ignorant. Mantè una conversa amb un que diu ser savi, pero no triga gaire en fer que aquest caigui en una contradicció aleshores li s'adona de que aquest que tenen per savi no ho es. Sòcrates torna a intentar-ho amb un altre al que també diuen savi, pero li torna a sortir igual. Per tant s'adona de que no son savis i no ho son precisament perque no coneixen les seves límitacions en canvi ell es considera savi perque sap el que no sap.

Empedocles: el tot esta format per la convinació dels quatre elements

anaxagores: tots els essers tenen totes les qualitats ja que els essers estan formats per homeomeries(llavors) i en cada esser predominen les homeomeries corresponents

atomistes: un esser esta format per molts essers i vol explicar el neixement i la desaparicio de les coses

Empedocles defensa una teoria semblant a la de parmenides afirmant que hi ha un sol esser i es una esfera formada per els quatre elements, que son la base de tot, per a ell alló que existeix no es mes que la barreja d'aquests elements, tambe defensa la idea de que aquests elements son eterns, en canvi anaxagoras ens parla d'una teoria basada en les homeomeries, que son les llavors que afirmen que totes les coses i essers tenen la mateixa composició pero que en cada un predomina una cosa i es aixo el que decideix com som.

Ambdós podem dir que son plurilistes es a dir que el principi es multiple, en el casa d'empedocles els 4 elements i en anaxagoras la multitud de llavors, tambe cal dir que tant un com l'altre defensen que tot es etern, que no te fi.Empedocles diu que les coses s'aconsegueixen a partir d'una barreja pero anaxagoras diu que ya ve donada la llavor predominant aqesta podria ser una de les dierencies, i que les homemories son inmutables.Tambe cal parlar dels atomistes, aquests defensaben que un esser consistex en essers infinits que son els atoms, i a partir d'aquests vol explicar tot, el neixement i la desaparició de les coses.La diferencia mes notable es que els atomistes no parlen d'eternitat, sino que defensen que les coses neixen i desapareixen.Empedocles diu que les coses no neixen que el primer es l'esser i aquest no te un principi sino que ell es el principi en canvi els atomistes parlen d'un començament de les coses.Per tant amb els atomistes trobem un gran canvi i un pas enevant respecte a la teoria de parmènides

1.Títol: l'origen de l'ésser

2.idees generals:

aquest text defensa la idea de que el èsser es o no es pero no pot passar de ésser a no ésser i de no esser a esser , per tant no va tenir un origen ni va néixier ni va morir, perque es etern.

3.Anàlisi:

parmenides parla en aquest text de com es l'ésser , diu que no va neixer ni pot morir simplement es i es etern.Diu que no a estat ni sera mai es a dir, que l'ésser es present i es únic, només hi ha un.Es pregunta en aquest text d'on podria aver sorgit l'ésser si el ésser ho es tot, seria impensable que sorgís del no res.Ningu no ha de pensar en allò que no és i no pot ésser.Quina lògica tindria que l'ésser sorgís en un determinat moment del no res? Cap per aixó es ésser es un present etern, per tant segons la justícia no podem destruir alló que es ni crear a partir del no res.Parménides arriba a la consclusió que l'ésser o es o no es i només hi ha una via que es certa ja que l'altra no es pensable.

"D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps."

1. Idees principals
Segons Anaximandre, tot neix i es destrueix al mateix lloc: a l’ àpeiron. També parla de la idea de justícia, tots paguem els nostres actes.

2.Anàlisi:
Aquestes línies, escrites pel filòsof Simplici fan referència al ideal d'Anaximandre, filòsof de Milet. Segons Anaximandre, l'origen i el final de tot es troba a l'ápeiron, és a dir, en una mena de fons abstracte il·limitat, on tot s'origina, on tot s'equilibra i tot desapareix. És un pensament semblant als que fan referència a l'energia còsmica, que regula tot i vetlla per l'equilibri del món, compensant les bones accions amb les dolentes, i on tots naixem i tots anem a parar, segons l'ordre de la naturalesa. Totes les acciones tindràn conseqüències en l'ápeiron, per mantenir l'equilibri de tot.

3.Comparació:
Podem comprar-lo amb Tales de milet, els dos defensen teories monistes, pero mentre que Anaximandre defensa una teoria totalment abstracta, Tales en parla d'un principi físic(L'aigua)

Aqui comença una nova etapa en les nostres vides, tornem a l'escola pero aquest any a segon de batxillerat, ja som més madurs, ja som els grans..
aquest any continuem filosofant, som uns petits filòsofs amb moltes ganes de saber més coses ja que fa un any que ens estem plantejant preguntes sobre la vida i això es en el que consiteix la filosofia.
Aquest any coneixerem als filòsofs mes importants de la història i segurament serà molt interesant, per tant espero que els seguidors d'aquest blog aprenguin coses a la vegada que nosaltres



petons!