un silenci que relaxa...

Parmènides, 130b-c.

"-(...) Però digues-me: ¿és que tu mateix fas la distinció de la qual parles,separant d'una banda les idees en si mateixes i, d'altra banda, les coses queparticipen d'aquestes idees? Alhora, ¿et sembla que existeix una semblança ensi mateixa, separada de la semblança que nosaltres tenim, així com pel que fa a l'U, als múltiples i a totes les altres coses que has sentit suara de Zenó? (parla Parmènides)-Per a mi, sí -va dir Sòcrates.-¿I s'esdevé igualment -va dir Parmènides- en el cas d'una idea en si i per a simateixa de la justícia, de la bellesa, de la bondat i de totes les altres cosessimilars?-Sí -va dir.-¿I què en dius, d'una idea de l'home separada de nosaltres i de tots aquellsque són com nosaltres, una idea en si mateixa de l'home, o del foc, o de l'aigua?-Moltes vegades, Parmènides -va dir-, m'he trobat en la dificultat respecte a sicalia afirmar això d'aquestes coses, igual com en el cas de les precedents, o bé calia afirmar una altra cosa."

1.Idees generals

Parmènides, que representa Plató en l'época de vellesa, planteja una sèrie de questions a Sòcrates, que representa al Plató de l'época de maduresa. Amb aquestes preguntes, Parmènides fa reflexionar i dubtar a Sòcrates de la seva pròpia teoria sobre les idees i els models.

2.Títol del text

Relació d'idees.

3.Anàlisi del text

Aquest text pertany a l'época de vellesa de Plató. A través del mètode socràtic, Parmènides es qüestiona un seguit de punts. Per començar pregunta a Sòcrates si ell es capaç de diferenciar entre les idees i les coses que participen d'aquestes, i si creu però que ambdues s'assemblen. Sòcrates ho afrima, i llavors Parmènides planteja un nou dubte, i es que si totes les idees són símilars i tenen relació, cosa que també afirma Sòcrates. I es aquí quan Parmènides fa un plantejament últim en el qual planteja dubtes pel que fa les idees d'home, foc o aigua, i això fa dubtar a Sòcrates sobre la seva teoría, donant lloc així a una autocrítica que fa Plató a la seva teoria.