un silenci que relaxa...

L' objecte de la filosofia és l' aclariment lògic del pensament. La filosofia no és una teoria, sinó una activitat. Una obra filosòfica consisteix essencialment en elucidacions. El resultat de la filosofia no són " propocicions filosòfiques" sinó l' aclariment de les propocicions. La filosofia ha d' aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d' una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.
Adaptat de Ludwig Wittgenstein, Tractatus.

Ludwig Wittgenstein
Filòsof britànic que va néixer a Àustria en 1889. Fill d'un important industrial de l'acer, va estudiar enginyeria a Berlín i en Manchester, on va treballar com investigador en el camp de l'aeronàutica durant tres anys. Va començar llavors a interessar-se per les matemàtiques i la filosofia, i es va traslladar a Cambridge per estudiar lògica sota la direcció de Bertrand Russell (1912-1913). En aquest temps va aprendre les idees que després va desenvolupar en Tractatus, obra que va redactar durant la Primera Guerra Mundial, en la qual va combatre com voluntari de l'exèrcit austríac. Al reincorporar-se a la vida civil, va renunciar a la fortuna heretada del seu pare en favor de dos de les seves germanes. Van seguir uns anys d'allunyament de la filosofia durant els quals va ser mestre d'escola (1920-1926), per a ocupar-se després com arquitecte del projecte i l'edificació de la residència a Viena d'una de les seves germanes. En 1929 va regressar a Cambridge para dedicar-se de nou a la filosofia, i aquest mateix any va obtenir el doctorat després de presentar com tesi el Tractatus davant un tribunal format per B. Russell i G. I. Moore (a qui Wittgenstein va succeir en la càtedra de filosofia deu anys més tard). En 1947 va abandonar l'ensenyament, insatisfet amb la seva activitat com professor i desitjós de «pensar en solitud». La seva filosofia sol considerar-se dividida en dues fases, la segona d'elles caracteritzada per una crítica radical de les tesis defensades en la primera; existeixen, amb tot, trets comuns a ambdues, com l'interès per analitzar el llenguatge com mètode de reflexió filosòfica. El primer Wittgenstein està representat pel Tractatus, conjunt de aforismos escrits amb un llenguatge bastant críptic, que, inspirats en el atomismo lògic de Russell, investiguen les relacions entre el llenguatge i el món; el llenguatge «figura» el món en la mesura que comparteix amb ell la mateixa estructura lògica, la qual no pot «ser dita» en el llenguatge, sinó tan sols «mostrada», doncs és la condició de possibilitat per a dir qualsevol cosa. D'altra banda, també és el seu límit, en la mesura que el llenguatge no pot sinó figurar el món i, per tant, gens es pot dir sobre qüestions ètiques o estètiques, que, segons considera el filòsof, són les veritablement importants. El segon Wittgenstein, no obstant això, va sotmetre a crítica el supòsit bàsic del Tractatus que la lògica posseïx una relació privilegiada amb l'estructura del món. Va considerar que aquesta corresponia tan sols a un dels possibles usos del llenguatge (en manera declarativa i descriptiu), però que no tenia en compte la llista oberta de «jocs de llenguatge», entre els quals es podria contar el preguntar, l'exclamar o el contar acudits. El significat d'un terme, a més, no pot dependre d'una projecció mental, sinó del seu ús social, doncs d'una altra manera no s'entén que sigui comprès pels altres. Ambdues precisions mostren la nova preocupació de l'autor per integrar el llenguatge en el complex de l'acció i de la societat, abandonant la idea de trobar un model ideal que no derivés en un reduccionisme. Wittgenstein va anar una figura crucial en el desenvolupament de la filosofia analítica posterior tant per la seva influència sobre alguns membres del cridat Cercle de Viena ?encara que ell no anés un positivista lògic? com pel magisteri que va exercir des de Cambridge, on es desenvoluparia la cridada filosofia del llenguatge ordinari.
Wittgenstein va morir a Regne Unit el 1951.


1. idees principals.
El mes important de la filosofia es la tasca d’interpretació lingüística.serveix per aclarir els pensaments,l’important no són els temes sinó aclarir els enunciats.
La filosofia s’ha d’encarregar d’interpretar els enunciats,val mes l’estructura que el contingut.

2.Quina es la funció de la filosofia segons el text?perquè afirma que es una activitat?
Pertany a la primera epoca del tractatus,fa un analisi formal del llenguatge de la filosofia i no te un contingut precís sinó que vol fer entendre els seus enunciats.No explica una teoria concreta.Es una actuvitat previa perquè després les ciències fagin la practica.”proposicions aclarides” veure si les proposicions del filosof tenen sentit ,les que no tracten sobre el món son absurdes

Comenta la frase subratllada
La filosofia s'encarrega d’aclarir i delimitar ambprecisió els pensaments que d’una altra manera serien,per dir-ho així opacs i confusos
La interpretació que jo li donaria a aquesta frase es que la base fonamental de la filosofia es “resoldre preguntes” per aixo quan en les formulem tot es molt confus aixi esperem filosofar per poder trobar la decisio i delimitar les posibilitats ja que mai no tindre o gairabe mai una resposta per a tot.

3.Quin metode defensa?compara’l amb altes metodes estudiats.

Metode analiticolinüístic
Els seus defensors consideren que la major part dels problemes filosòfics es plantejen perquè les expressions filosòfiques són imprecises i creen confusions.
Per això la filosofia sera analitzar el llenguatje i inentar aclarir-lo.Concentren el seu interès en el llenguatge.


Metode emiticoracional

Parteix de dues fonts,els sentits i l’enteniment(raó) per mitja dels quals accedim a dos nivells:sensible i l’intel·ligible
Segons el nivell de la realitat es el d’allò que son les coses i el que fa que siguin

Metode empitista(experiencia)
Separa dues fonts de coneixement que el metode empiricoracional considera necesaries:experiencia i rao
És empirista tota filosofia segons la qual l’origen i el valor dels coneixements depen de l’experiencia sensible.

4.titol del text
La filosofia es una activitat
Delimitació dels pensaments,amb l’activitat filosofica