un silenci que relaxa...

-Saber ordinari: És aquell que tothom té. Es basa en l’experiència de la vida cuotidiana, es basa en el que i no en el per què. No té pretensió de ser sistemàtic.

-Tècnica: Consisteix en saber com fer certes activitats, la tècnica li planteja reptes a la ciència.

-Saber artístic: Està vinculat amb la narració en lloc de amb l’explicació. És l’art que reflecteix la vida, tracta d’expressar la bellesa.

-Saber científic: Busca l’organització sistemàtica del coneixement i el per què que els fets són d’aquesta manera no només es centra en el què, sinó també en el perquè es basa en l’observació i en l’experiència.
Es pregunta el per què dels fets són d’aquesta manera.

-Experiment: Conjunt d’activitats planificades amb l’ajuda de fòrumules matemàtiques, que pretenen descubrir com es comporten les coses.

-Ciències formals: No tenen en compte el contingut sinó només la forma. Es centren en els raonaments deductius en lloc, dels fets de l’experiència.

-Deducció: Procès de raonament que deriva de proposicions donades anomenades premiases, la conseqüència lògica necessària, anomenada conclusió.

-Axioma: Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema deductiu. És un element metodològic.

-Induució incompleta: Parteix del coneixement individual de tots i casacun dels casos que tenen lloc en un àmbit, per tal d’arribar a lleis generals.

-Hipòtesis: Suposició provisional que encara no està verificada. I si es verifica passarà a ser llei.

-Teoria científica: Conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d’estudi.

-Falsificació: és una hipòtesi refutada, és a dir falsa. Quan els fets del món no concorden amb els fets deduits de la hipótesi.

-Comprensió: Esdeveniment que consisteix a captar el sentit de les accions, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets. L’utilitza el mètode hermenèutic.

-Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat dels cosmos recorrent a forçes sobrehumanes.

-Mètode emipicoracional: Defensat per Aristòtil, té dues fonts de coneixement, els sentits i l’entreteniment, és a dir, la raó. Aquest mètode combina dues fonts de coneixement, els sentits i coneixements.

-Empirisme: Considera necessàries la experiencia i la raó. Aquest mètode que donarà més importància a l’experiència que en la raó. Defensa que tot el nostre coneixement és aprés.

-Racionalisme: És la raó sobre l’experiència. La raó dona la certesa. Defensa les idees innates. Descartes era el pare racionalista.

-Revolució copernicana del coneixement: a partir de Kant, intenta explicar el nostre saber canviant la perspectiva. En lloc de fer-ho des del ésser, ho fa des del subjecte.

-Joc de llenguatge: Són maneres diferents d’utilitzar el llenguatge. Són models que describen situacions cominicatives.

-Hermenèutica no normativa: No posa normes a la comprensió, són elements que fan possible la comprensió.

-Pretensions de validesa de la parla: Elements que fan possible la comprensió i els actes comunicatius, i que concorden en veracitat, veritat, intel.lgibilitat i correcció moral.

-Teodicea: Part de la filosofia teòrica que tracta sobre la justificació racional de Déu.