un silenci que relaxa...

-Biografia del autor:
Karl Popper, va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès però que avui en dia és la capital d'Àustria, en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l'any 1928. L'any 1929 inicià la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física. Sovintejava el Cercle de Viena (neopositivista) sense arribar mai a entrar-hi. El seu pensament va ser influenciat per les seves lectures de Gottlob Frege, Alfred Tarski i Rudolf Carnap.
L'ascens del nacionalsocialisme a Àustria va dur finalment a la dissolució del Cercle de Viena. L'any 1936 el seu fundador Moritz Schlick va ser assassinat per un estudiant, la qual cosa fou obertament celebrada per la premsa propera al nacionalsocialisme. El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després d'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya. Enrere va deixar a tota la seva família, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels Nazis.
El 1937 va acceptar una proposició de professor associat a Christchurch, on va restar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per instal•lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d'una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science (LSE). Aquell mateix any adquirí la nacionalitat britànica.
El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort, esdevinguda el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres.
Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, també fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda política liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional de Catalunya, en la seva primera edició i concedit per la Generalitat de Catalunya.

Títol
Hi ha idees universals?


Idees principals
El text tracta sobre la verificació i falsació. Allò que és cert, és allò acceptable, és allò que es pot refutar o falsificar.
L'autor afirma que hem de poder falsar una hipòtesi per poder arribar a una teoria certa.

Anàisi del text

L’autor defensa que els enunciats per ser científics han de poder ser falsats, és el criteri de demarcació.
‘El Cercle de Viena no té raó’ diu l’autor, sinó que un enunciat no pot ser verificat per sempre com deia el Cercle de Viena.
El text posa l’exemple de "plourà o no plourà aquí demà" no es considera empíric pel fet que no és pot refutar.
Cap enunciat científic no pot ser totalment verificat, sinó tots poden ser falsats.

Comparació del text

La teoria defensada per l'autor, diu que el enunciat depen de la teoria que prenem com a punt de partida per fer l’observació. També defensa, que no hi ha ninguna justificació per establir de enunciats particulars, enunciats universals. La falsabilitat i verificabilitat són criteris de demarcació, els quals fa que sigui possible refutar des de l'experiència un estudi científic, és a dir, empíric.
L'autor defensa una teoria la qual està molt vinculada amb el mètode empirista, mètode científic. Aquest mètode, diferència les fonts de coneixement les quals el mètote empiricoracional li dona més importàcia, aquestes són l’experiència i la raó, tot i així, dona més importància a l’experiència.
Uns altres mètodes són el transcendental i el analiticolingüístic. En primer lloc, el transcendental és el que estbleix quines són els condicions que possibiliten el coneixement, i a la vegada també defensa les dues fonts de coneixement, per una banda la facultat de la sensibilitat i per l'altra, les intel·lectuals, que podem relacionar amb l’ enteniment, la raó i per últim, amb el judici.
El mètode analiticolingüístic, per altra banda, defensa que la majoria dels problemes es plantegen perquè el llenguatge filosófic, les expressions filosòfiques són poc precises i a la vegada obscures, poden crear confusions. Per aquest motiu, els defensors d'aquesta teoria, defensen que la funció de la filosofia és analitzar el llenguatge i aclarir el llenguatge i les exprssions filosòfiqes.