desprès de dos anys amb aquest blog intentant poc a poc apropar-nos a la filosofia, em toca despedirme,acava una etapa a la nostra vida per començar una nova.
Nomès agraïr als qui han seguit el meu blog, i al nostre profesor per fer de nosaltres uns petits filòsofs.
Un peto!
Relació Kant- Aristòtil: És un clàssic de la història de la filosofia comparar aquests dos autors ja que Kant representa el prototip de la filosofia formal mentre que Aristòtil sol ser pres com a model de les ètiques materials. La diferència entre una ètica material i una altra formal és que la primera considera que hi ha un ben suprem per a l'home i les accions morals consistiran a apropar-nos a dita bé. Kant no proposa cap ben. L'ètica aristotèlica és l'ètica de la felicitat. La formalitat kantiana té com a conseqüència la dissociació entre la virtut i la felicitat. La conseqüència d'aquesta diferència entre Aristòtil i Kant és que la moral aristotèlica sembla més intuïtiva i assenyada mentre que la kantiana manté un caràcter més rígid i abstracte. En definitiva, és que mentre que per a Aristòtil és la naturalesa humana i per tant la racionalitat la que determina com és la felicitat de l'home,per Kant aquest plantejament no condueix a cap solució perquè les mateixes no poden ser universals. A Kant això li empenyés cap a la formalitat i en conseqüència cap a la renúncia de la felicitat humana. Actualitat de Kant:
No pot posar-se en dubte l'actualitat de l'ètica kantiana. Pot distingir-se en ella dos aspectes: 1º el pròpiament filosòfic, Kant és el fonament de totes les ètiques de l'haver de. Això recorda a l'actitud kantiana segons la qual l'important no són els desitjos sinó el deure. Els filòsofs com Apel, Hebermas i l'espanyola Adela Cortina van considerar que la moralitat d'una decisió consisteix a respectar un determinat procediment per prendre-la.2n La seva repercussions en la convivència política, Kant és el fonament del model de la convivència humana de les democràcies occidentals. La raó d'això és que aquestes es basen en el pensament il·lustrat i en la seva dignitat que al seu torn fonamenta la declaració dels drets humans.
Idees principals:
En aquest text hume ens parla sobrelLa moral que segons ell consisteix en la distinció entre accions bones i dolentes; una distinció que no dur a terme la raó humana com els filòsofs anteriors defensaven sinó els sentiments, les emocions
Títol: sentiment moral
Anàlisi:
La moral és la capacitat de distingir entre les accions estimables i les censurables,radicionalment la filosofia havia establert com a fonament de la moralitat la raó humana basant-se en què és aquesta la que examina les relacions morals de les accions i comparant amb la regla del més just és capaç de distingir entre allò bo i dolent.
Peró segons Hume la moral depen mes de les passions que de la raó.
Idees principals: Aquesta filosifia de l'abstract es escèptica i mostra els límits de l'enteniment humà, saber allò que no podem conèixer.Els raonaments es basen en l'experiència i la creença.
Títol : Escepticisme
Anàlisi:
Hume en aquest text es declara escèptic. L'escepticisme defensa que no podem conèixer la veritat absoluta, per tant nomès existèix la la creença i el costum, que fa que esperem el mateix efecte a les mateixes causesm, pero això no ens dona la certesa de que en el futur tot sere igual.
Idees principals: Hume diu que fins i tot la natura pot canviar, que res no esta establert. Els humans estem determinats pel costum i no per la raó.Per tant pensem que el futur estarà d'acord amb el passat i per tant es dona la connexió entre la causa i l'especte, pero Hume tampoc creu en això l'únic que afirma es una conjucció constant.
Títol : una vida determinada pel costum
Anàlisi: En aquest text Hume afirma que el que guia la nostra vida és el costum. Primer afirma que la naturalesa s’ha comportat d’una certa forma fins ara, però això no vol dir que demà ho seguirà fent,no ho podem saber amb seguretat perquè els dos enunciats són intel·ligibles, en canvi que demà dos més dos serà cinc sabem segur que no és veritat perquè això seria inintel·ligible. El costum ens fa pensar que el futur sempre estarà d’acord amb el passat però un dia podria no ser així. El fet de pensar que la naturalesa sempre es comportarà de la mateixa manera és perquè creiem que si es dóna un fet B ha sigut per un fet A anterior, és a dir, que entre dos fets existeix una connexió necessària
Hume critica el principi de causalitat racionalista segons el qual existeix una connexió necessària entre una causa i un efecte. Hume defensa que a un fet A li segueix un fet B i que només estan connectats per una conjunció constant que no sempre ha de ser la mateixa. Descartes és un dels filòsofs racionalistes que defensa el principi de causalitat.
Idees principals: Hume fa una classificació dels objetes de la raó: relacions d'idees i qüestions de fet.
Les primeres són realitats que no necesiten la experiencia, i es imposible negarles,perquè cauriem en una contradicció.
En canvi les qüestions de fet necesiten l'experiència, i no són universals,es poden contradir ja que són nomès prediccions.
Títol: Els objectes de la raó
Anàlisi:
En aquest text Hume classificar tots els objectes de la raó. segons siguin relacions d’idees o qüestions de fet.
Quan es refereix a : relació d’idea parla de una veritat sobre la qual no necessitem l’experiència per donar-la com a certa, només la raó. No tenen contrari perquè el contrari d’una relació d’idea implica contradicció. seria per exemple que dos més dos són quatre.
Una qüestió de fet : si admeten el seu contrari, i per a validar-les hem de recórrer a l’experiència. seria per exemple demà sortirà el Sol
Idees principals: L'ànima esta formada a partir de les diferents percepcions captades. Les percepcions noes formen a la ment sinó que són fruit de les diferents impressions , es per això que no podem tenir la idea de substància , perquè no la podem percebre.
Títol : ¿existència o percepció?
Anàlisi:
Hume parla de l'ànima com un conjunt de percepcions i debat la idea de Descartes de que l'essència de la ment es el pensament, perquè hume creu que tot el que existeix es particular.
Per a hume la ment es el lloc on totes les percepcions s'ajunten i formen la substància la qual també nega perque no podem tenir impressions d'aquesta, per tant no tenim idea de substància.
Idees principals: Hume fa una distinció dos tipus de percepcions: les impressions, que són més fortes, i les idees, que són més dèbils. També nega l'existència d'idees innates.
Títol: diversitat de percepcions
Anàlisi:
Hume parla de la percepcio con alló capten els sentits i ho presenten a la ment.Distingeix entre dos tipus de percepcions: les impressions i les idees.
La idea no es pot donar sense la impressió, les impressions són les imatges que captem i les idees es donen quan reflexionem sobre les imatges. Hume pensa que no existeixen les idees innates ja que no podem tenir la idea d'alguna cosa que no hem vist. Afirma que les nostres passions deriven de la naturalesa.
Comparació:
Locke també pensa que no existeixen les idees innates,i que tot coneixement deriva de l'experiencia.
Pero a diferencia de Hume ell afirma que les passions provenen de la ment.
La filosofia de Hume:
http://www.youtube.com/watch?v=k1h8CytpkXo
jo crec que aquest mòn si que pot ser un dels mons possibles ja que es l'unic que coneixem i l'únic en el que hi ha vida, també podem pensar que si estem en aquest món es por alguna cosa, potser es el món en el que millor podem viure, tot i no ser perfecte, potser es el menys dolent.
també crec que si que es el millor dels mons perque aqui conviviem moltes cultures, tenim moltes coses boniques al voltant.. pero això seria diferent si la pregunta se la fessim a una persona del tercer mon ja que aquests dirien que es el pitjor mon possible perque les seves condicions de vida son les pitjors.
per tant per a les persones del primer món si que pot ser el millor dels mons possibles perque disposem de totes les facilitats pero depèn molt de la qualitat de vida de cada persona, pero si ens centrem en el món en general penso si que es el millor perque es el que ens dona vida i en el que vivim per tant hem d'estar agraïts, a mès i a moltes coses que veure i que apreciar en aquest món.
1.Idees principals
En aquest text Descartes parla sobre el dualisme entre cos i ment i defensa que la essència és només el cogito.
2.Títol
Dualisme de Descartes
3. Anàlisi del text
Tot allò que se’ns presenta de manera clara i distinta pot estar fet per Déu . Si sabem que existim haurem de saber també que el nostre atribut és sense dubte el pensament, no el cos que de moment no sabem si realment existeix. Podem saber que el cos i ment es presenten de manera clara i distinta i que per això entenem que existeixen de manera separada.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
La teoria de Descartes s’assembla més a la de Plató. Els dos autors parlem d' un dualisme entre ànima i cos; per a ells cos i ànima estan separats i mentre el cos, la matèria és finita l’ànima sempre roman, és immortal.
1.Idees principals
En el text Descartes identifica l’ànima amb el jo, anima i subjecte formen la substància pensant(aquella que no necessita de res més que a ell per existir). Podem dubar de tot menys del jo ja que aquest es el que dubta.
2. Posa un títol
la importància del jo
3. Anàlisi del text
El text parla sobre l'existencia del jo, podwer dubat de tot pero no del subjectes perque aquest es el que ens fa dubtar. Per tant un cop afrimada l'existencia del jo parlem de la substància, que existeix per el cogito. Si identifiquem el jo amb l'anima tenir present que el jo i l'anima existeixen independents al cos.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
La teoria de Descartes s’assembla al pensament de Plató. Els dos autors defensen un dualisme entre ànima i cos; per a ells cos i ànima estan separats i mentre el cos, la matèria és finita l’ànima sempre roman, és immortal.
jo crec que les coses no són com les percebem ja que nomès son percepcions diferents d'una mateixa cosa i cada persona te un punt de vista diferent per tant tot i que els cossos siguin els mateixos cada subjecte te una percepció diferent dels objectes.
El que per a una persona pot ser una cosa bella o lletja per a una altra pot ser totamlment diferent, per tant el cosos són nomès les percepcions que tenim d'aquestes i els cossos existeixen pero no podem saber mai com son realment porque si ho possem en col·lectiu nomès juntariem punts de vista pero mai arribariem a saber com son les coses veritablement.
1.Idees principals
La teoria del mètode per aconseguir arribar a la veritat ha de coneixer alli que es dublatble. Es a dir dels somnis, del que hens diuen el sentits.. pero mai no podem dudar del subjecte, es a dir de qe existim
2.Títol
l'unic indublable,Jo
3.Anàlisi del text
El dubte metòdic es aquell que vol aconseguir la veritat avans de passar per una fase de dubtes que ens porten a allo que es dubtable i d'aqui podem deduïr la veritat.En les fases del dubte, trobem dubtes sobre totes les coses fins arribar a alguna cosa de la que no podem dubar que es el jo aquest no permet cap tipus de dubte.
1.Idees principals
Aquest fragment parla sobre el dubte metòdic per assolir l'evidència ham de buscar quelcom dublatble, el dubte te diverses fases. L'autor dubta sobre el coneixement sensible i sobre la realitat.
2.Posa un títol
aconseguir l'evidència
3. Anàlisi del text
El text fa referència al que es coneix com a dubte metòdic, . L’objectiu de la filosofia cartesiana és la conquesta de l’evidència, allò que no deixa pas al dubte, allò indubtable però abans, per tal de poder aconseguir conèixer allò indubtable cal conèixer tot allò que sigui dubtable. Aquest dubte te diverses fases i les dues primeres són a les que es fa referència en el text que són el dubte sobre el coneixement sensible i el dubte sobre la realitat. La primera fase considera que no ens hem de deixar guiar per els sentits perquè si ens han enganyat una vegada podem pensar que sempre ho faran, per tant del coneixement sensible no direm que sigui vertader sinó només probable, o sigui, dubtable. Pel que fa a la segona fase, cal dir que també la realitat és dubtosa. Quan dormim pensem que els somnis són l’autèntica realitat llavors no podem estar segur que la realitat no és en realitat tan sols una il·lusió
1.Idees principals
Aquest fragment fa referència a la filosofia cartesiana, es aconseguir saber la veritat i el que es evident. En aquest text Descartes expossa una sèrie de regles per aconseguir el camí cap a l'evidencia de la millo manera.
2.Posa un títol
un llarg camí
3.Anàlisi del text
El fragment correspon al Discurs del Mètode de René Descartes. A l’objectiu de la filosofia de Descartes és arribar a la veritat que és allò indubtable. Per poder arribar a la veritat hem de seguir el mètode. En el text, s'expossen una sèrie de lleis que haurem de complir per tal de superar tots els possibles obstacles; expossa quatre lleis, aquestes lleis són: evidència, anàlisi, síntesi i revisió. La primera llei fa referència a l’acceptació de veritat a allò que és evident, a allò que no dóna pas al dubte en cap dels casos. La segona llei té a veure amb la divisió dels problemes i intenta buscar la millor solució La tercera, inclou la importància de l’ordre dels nostres pensaments.Per últim,Descartes considera que es important fer una llista, fer una enumeració completa per tal de repassar-ho tot i que no se’ns oblidi res.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
Descartes parla d'un camí que hem de seguir per tal de poder arribar a aconseguir la veritat, l’evidència. Aquesta idea, recorda a la al·legoria platònica que defensa la idea que partint de les ombres passant per la conjectura, per la creença, pel pensament discursiu i finalment pel pensament intuïtiu podrem arribar a la idea màxima del bé.
1.Idees principals
Sant agusti pensa que el temps va ser creat per Déu quan es va crear el món , per això es atemporal no existeix la idea del temps avans de la creació.
2. Títol
un Déu atemporal
3. Anàlisi del text
Sant Agustí es pregunta que feia Déu avans de crear el món, creu que es una pregunta convenient ja que fins al moment.Déu es intemporal perque sino estaria stomès a canvi, i es etern, els que estèm sotmessos a canvi som nosaltres i som éssers finits.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
Sant agustí defensa que el món es va crear a partir del no-res, podem comparar-lo amb Sant tomas perquè tot i que els dos tenien teories lligades a l'existència de Déu, pero Sant Tomàs proposa una sèrie d'arguments per demostrar la seva existència una mica menys coherents.
Sant Anselm de Canterbury desenvolupa la seva teologia dialèctica en les obres Monologion i Proslogion. En la segona exposa el famós argument ontològic, que demostra l’existència de Déu mitjançant una prova racional que ha de ser admesa fins i tot per aquell que no creu. Segons aquest argument, Déu, definit com l’ésser major sobre el qual res no pot ser pensat existeix necessàriament ja que si fos al contrari podria concebre un altre ésser idèntic a ell amb l’existència afegida. Aquesta afirmació presenta una clara trampa: no es pot passar d’una existència pensada a una existència demostrada. És ben cert que tots tenim una idea similar de Déu però això no demostraria que realment existeixi. Per Sant Anselm pensar en algú possible és el mateix que pensar en algú existent i existir és més perfecte que no existir és per això que considera que Déu com a ésser summament perfecte ha d’existir. Kant desmunta aquest argument tot posant un exemple: pensar que tinc 100€ a la butxaca no em farà tenir aquests 100€. És per això que Kant afirma que l’existència no afegeix res a l’essència tot considerant que existir no és més perfecte que no existir i que per tant pensar en que Déu existeix no el converteix en existent.
1.Idees principals
En aquest texts es defensa del epicureisme. El text Parla de que tothom ha de filosofar per aconseguir la felicitat(objectiu de qualsevol humà), per aconseguir ser feliços també hem d'acceptar alguns dolors, nomès així podrem aconseguir la felicitat
2. Títol
camí cap a la felicitat
Anàlisi del text
En aquest text epicur anima a que la gent reflexioni sobre l'epicureisme.
Pensa que sempre es un bon moment per trobar la felicitat i que tant els vells com els joves necesiten filosofar per aconsegir la felicitat.
Fa referència tambè als seus temors.
Als deus( no hem de tenir por a la mort) al destí(no el podem controlar del tot)
Parla també dels desitjos, i distingeix entre els naturals i el necessaris.Els desitjos busquen rebutjar el dolor, per tant el plaer es el principi i el fi de la vida.Considera que la persona sàvia prefereix viure desgraciat però assenyat que no pas insensatament feliç.
1. Idees principals
Tot el que es mou es mogut per una altra cosa excpete el primer motor inmòbil, aquest es mou por si mateix, no necesita cap altre, es el principi de la sèrie de moviments, ja que aquests no poden ser infinits.
2. Títol
principi de moviment
3. Anàlisi del text
Totes les coses que es mouen, son mogudes per una altra cosa, totes les coses mouen i son mogudes, pero com no es pot tenir una sèrie infinita dels moviment es necessari que existeixi alguna cosa que mogui a les coses sense ser mogut per un altre cosa, aquest es el primer motor inmòbil.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
Aristotil diu que el primer motor inmòbil representa una realitat suprema, amb això podem veure els dos suposits: afirma qe el moviment es etern i que tot el que es mou es mogut per un altre. En canvi Zeno d'Elea diu qe el moviment no es possible , ja que per arribar d'un punt a un altre hem de passar per infinites meitats i seria imposible desplaçar-se
